Verifactu retarda la seva obligació i reobre el debat sobre la factura electrònica

El Govern ha decidit donar un any més de marge empreses i professionals abans de fer obligatori Verifactu, el nou sistema de control de facturació dissenyat per l'Agència Tributària. El canvi arriba a poques setmanes de la data prevista i suposa un respir per a milers de pimes i autònoms que encara no havien adaptat els programes de facturació.

Amb aquesta decisió, l'Executiu intenta rebaixar la tensió generada al teixit empresarial per la proximitat dels terminis i, alhora, guanyar temps per a una implantació més ordenada d'una normativa complexa que afecta de ple la digitalització dels processos de facturació a Espanya.

Què és exactament Verifactu i què persegueix

Verifactu és el nom amb què es coneix el reglament que fixa les normes tècniques que han de complir els sistemes i els programes informàtics o electrònics que suporten la facturació d'empresaris i professionals. Neix de la Llei de prevenció i lluita contra el frau fiscal i es desenvolupa a través del Reial decret 1007/2023.

La idea de fons és senzilla: cada vegada que s'emeti una factura, el programari haurà de generar un registre de facturació amb una mena de “petjada digital” del document, que no pugui ser manipulat ni esborrat. Aquest registre ha de complir un format estàndard, com un arxiu XML, permetre la seva emmagatzematge segur i, si escau, enviar-se automàticament a l'Agència Tributària (AEAT).

A la pràctica, els programes de facturació hauran de crear un fitxer associat a cada factura, incorporar un codi QR que permeti accedir a determinades dades fiscals i assegurar la traçabilitat dels pagaments. Amb això es busca tancar la porta a l'anomenat programari de doble ús, que facilita l'ocultació d'ingressos i alimenta l'economia submergida.

A partir de l'aplicació de la norma, les empreses disposaran de dues vies principals: conservar aquests registres als seus propis sistemes, per aportar-los quan Hisenda els sol·liciti, o acollir-se a la modalitat Verifactu en sentit estricte, en què el programari envia automàticament les dades a l'AEAT, que passa a custodiar aquesta informació en temps real.

Noves dates: un any més de marge per a empreses i autònoms

El reial decret llei aprovat pel Consell de Ministres incorpora una nova pròrroga a l'entrada en vigor de Verifactu. El calendari queda ara així: les entitats que tributen per l'impost sobre societats -és a dir, empreses de qualsevol mida, així com fundacions, associacions i altres subjectes passius- tindran fins al 1 de gener de 2027 per tenir operatiu el sistema.

Per a la resta d'afectats que utilitzin programes de facturació, fonamentalment autònoms i petites empreses que no tributen per societats però sí que realitzen activitats econòmiques, l'obligació arrancarà el 1 de juliol de 2027. Per tant, s'amplia dotze mesos el termini que estava vigent fins ara.

El recorregut de les dates ha estat accidentat. La normativa es va començar a perfilar el 2021, el reglament es va aprovar el 2023 i el primer full de ruta fixava el juliol del 2025 com a punt de partida. Posteriorment es va endarrerir el gener i el juliol del 2026, segons el tipus de contribuent, i ara s'hi afegeix un segon ajornament que empeny tot el 2027.

A la mateixa exposició de motius del decret llei s'al·leguen dues grans raons per a aquest nou retard: la necessitat d'adaptar els sistemes informàtics de facturació i l'objectiu d'assegurar una implantació “ordenada i homogènia” al conjunt del teixit productiu. Hisenda assumeix així que bona part de les empreses no arribaria a temps a l'anterior data límit.

El Ministeri d'Hisenda, a més, insisteix que aquest marge extra ha de servir perquè les companyies millorin la seva preparació i perquè els desenvolupadors de programari ajustin els seus productes als requisits tècnics, evitant una transició precipitada que podria haver generat errors, sancions i més confusió.

A qui afecta Verifactu i qui queda fora

El sistema s'aplicarà a tots els empresaris i professionals, tant persones físiques com jurídiques, així com entitats sense personalitat que desenvolupin activitats econòmiques i estiguin subjectes a l'IRPF, a l'impost sobre societats oa l'impost sobre la renda de no residents mitjançant establiment permanent a Espanya, sempre que estiguin domiciliats en territori de règim comú.

Queden exclosos, per tant, els contribuents residents al País Basc i Navarra, que compten amb hisendes forals i normativa pròpia, així com les empreses ja adherides al Subministrament Immediat d'Informació (SII), el sistema pel qual certes companyies remeten els llibres d'IVA gairebé en temps real a l'Agència Tributària.

Un altre bloc que, de moment, se'n manté al marge és el de les pimes i autònoms que no utilitzen programari de facturació en sentit estricte i continuen emetent factures manualment o amb documents simples elaborats en processadors de text com Word o Excel, sense automatismes ni integracions.

No obstant això, el límit no està tant a l'eina com a l'ús que se'n fa. Quan s'incorporen funcions automàtiques -control de numeració, fórmules per a totals i impostos, generació de llibres de factures, macros o exportació sistemàtica de dades- aquest entorn passa a considerar-se un Sistema Informàtic de Facturació (SIF) i caldrà ajustar-se als requisits de Verifactu a partir de la data obligatòria.

Associacions professionals i col·legis de gestors recorden que la intenció és que el sistema s'apliqui als que ja operen amb eines digitals per emetre les factures. Tot i així, adverteixen que molts petits negocis que avui treballen de forma manual probablement acabaran digitalitzant-se en pocs anys, per això l'abast real de Verifactu pot anar creixent amb el temps.

Relació entre Verifactu i la futura factura electrònica obligatòria

Paral·lelament a Verifactu, el teixit empresarial s'enfronta a un altre canvi rellevant: la implantació de la factura electrònica obligatòria en les operacions entre empreses i autònoms. Aquesta mesura deriva de la Llei Crea i Crece, aprovada el 2022, i encara està pendent del desenvolupament reglamentari per part del Ministeri d'Economia.

Experts en fiscalitat i assessoria empresarial subratllen que es tracta de dues normatives diferents, amb objectius complementaris però no idèntics. Verifactu posa el focus a la seguretat, la integritat i la traçabilitat interna de les factures, mentre que l'obligació de facturació electrònica s'orienta a la interoperabilitat entre empreses i al control de les transaccions comercials.

Adaptar-se a Verifactu, per tant, no substitueix la futura obligació d'emetre factura electrònica, encara que sí que pot facilitar el camí. Els qui avancen ja en la implantació de programari certificat i processos digitals estaran en millor posició quan es concretin els terminis i requisits tècnics de l'e-factura, previstos també per als propers anys.

Des de l'àmbit de les solucions tecnològiques s'insisteix que les empreses que retardin l'adaptació “fins al darrer moment” corren el risc de perdre competitivitat, especialment si els seus competidors ja treballen amb sistemes que agiliten la gestió, milloren el control intern i redueixen errors a la facturació.

Tot i que el calendari definitiu de la factura electrònica encara no està tancat, les previsions manejades pel sector apunten que la seva obligatorietat arribarà de forma escalonada i se solaparà en el temps amb la plena implantació de Verifactu, cosa que obligarà moltes companyies a planificar amb antelació els seus projectes de digitalització.

Eines disponibles: entre l'app gratuïta d'Hisenda i el programari privat

Per facilitar el compliment de la normativa, l'Agència Tributària en posarà a disposició dels contribuents una aplicació gratuïta de facturació adaptada a Verifactu, especialment pensada per a autònoms i petites empreses que no vulguin invertir en solucions de pagament ni realitzar desenvolupaments complexos.

Aquesta eina oficial permetrà emetre factures verificables, generar els registres de facturació corresponents i, si escau, remetre la informació a l'AEAT sense cost addicional. D'aquesta manera, Hisenda intenta rebaixar una de les preocupacions principals del col·lectiu d'autònoms: el impacte econòmic de la transició a sistemes certificats.

Al marge de la solució pública, el mercat ja ofereix una àmplia gamma de programes de facturació privats adaptats o adaptables a Verifactu. Solen integrar-se amb altres mòduls de comptabilitat, inventari o gestió empresarial, i estan orientats tant a pimes com a companyies més grans.

Aquests productes privats ofereixen funcionalitats addicionals -analítica fiscal, quadres de comandament, automatització de tasques administratives o integracions amb bancs i plataformes de cobrament-, però el cost varia en funció del nombre d'usuaris, el volum de factures i els serveis associats. Diversos estudis i patronals apunten que una part dels empresaris preveu invertir entre 1.000 i 6.000 euros en adaptació de programari i equips.

En qualsevol cas, les associacions d'assessors fiscals i gestors administratius reclamen que s'aprofiti la pròrroga per clarificar-la amb detall quins subjectes estan realment obligats, com serà la transició per als qui ja utilitzen determinades eines i quin suport rebran els negocis amb menys recursos i menys nivell de digitalització.

Motius de l'ajornament i context polític

El nou retard de Verifactu arriba en un context polític delicat. El reial decret llei que recull la pròrroga forma part d'un paquet de mesures amb què el Govern busca complir compromisos pendents amb Junts, segons ha admès el mateix president de l'Executiu en una entrevista radiofònica.

El text normatiu justifica formalment l'ampliació del termini per la necessària adequació tècnica dels programes de facturació i la voluntat d'evitar un desplegament precipitat que pogués generar incidències massives. Tot i això, el component polític és evident: la demanda de més temps per a pimes i autònoms era una de les reclamacions traslladades des del teixit empresarial català i recollida per la formació independentista.

En roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del Govern ha subratllat que la pròrroga és una mesura “especialment rellevant” per petites i mitjanes empreses i treballadors per compte propi, alleujant la pressió que suposava arrencar l'any amb una obligació per a la qual molts no estaven preparats.

Fonts del Ministeri d'Hisenda recorden que l'estimació inicial de l'Agència Tributària era que al voltant dos milions d'empreses que tributen per Impost sobre Societats i uns 2,4 milions d'autònoms havien d'incorporar-se al sistema en les dates posposades ara. La realitat és que, segons alguns estudis sectorials, només una minoria havia completat la implantació.

Alhora, el Govern vincula la mesura amb altres decisions orientades a facilitar el compliment de les obligacions fiscals i donar més flexibilitat a les administracions públiques en l'ús del seu superàvit per a determinades inversions financerament sostenibles, encara que aquestes qüestions queden més allunyades del dia a dia de pimes i autònoms.

Reaccions d'autònoms, pimes i patronals

La pròrroga ha tingut una rebuda dispar, encara que en general predomina l'alleujament entre els col·lectius més directament afectats. Feia setmanes que patronals i associacions d'autònoms reclamaven obertament l'ajornament, argumentant que la majoria de petits negocis no arribaven a temps.

Des de la Federació Nacional d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA) s'ha qualificat la mesura com a “alleujament per als autònoms”, que estaven manifestant el seu cansament davant del que consideren una successió de noves càrregues, tràmits i obligacions en un context econòmic encara incert. El seu president advertia que molts professionals “no estaven preparats” per al salt.

Altres organitzacions empresarials, com la patronal Cepime o la catalana Pimec, també havien demanat una moratòria addicional, posant el focus al cost econòmic i organitzatiu que suposa ladaptació a un nou entorn digital de facturació. Sectors com fleques, carnisseries o peixateries van reclamar de manera conjunta que es tingués en compte la realitat dels negocis de caràcter artesà i tradicional, majoritàriament microempreses amb recursos molt limitats.

La Unió de Professionals i Treballadors Autònoms (UPTA), per la seva banda, ha estat més crítica amb el vaivé normatiu. El seu president considera que anunciar dates i després fer enrere genera desconfiança i alimenta la sensació d'inseguretat jurídica entre els professionals, que no saben què atenir-se ni quan han de fer determinades inversions.

Des del Consell General de Gestors Administratius es valora positivament el respir que proporciona la pròrroga, però s'adverteix que només tindrà sentit si s'aprofita per fer bé el que no s'ha fet fins ara: delimitar amb precisió l'àmbit subjectiu de la norma, ordenar-ne la implantació i evitar que el mercat es torni a veure embolicat en una onada de dubtes i interpretacions contradictòries.

Àmbit antifrau, control d'ingressos i possibles sancions

Verifactu s'emmarca dins l'estratègia d'Hisenda per a combatre el frau tributari i reduir l'economia submergida associada a la manipulació de factures i registres de venda. L'objectiu és impedir que s'ocultin ingressos mitjançant programes que permeten alterar o esborrar apunts sense deixar rastre.

El sistema obliga que els programes de facturació funcionin sota criteris de autenticitat, integritat i traçabilitat, de manera que qualsevol modificació d'una factura es faci, si escau, mitjançant una factura rectificativa vinculada a l'original i quedi tot perfectament documentat.

Alguns experts matisen que l'eficàcia de Verifactu té un límit evident: allà on directament no s'emet factura, l'eina perd la utilitat. És el cas de certs nínxols d'activitat en què una part del frau es produeix precisament per l'absència de documentació, cosa que el sistema no pot resoldre per si mateix.

En tot cas, el nou marc normatiu no altera de per si mateix la fiscalitat aplicable -els tipus d'IVA o les regles de liquidació d'impostos es mantenen-, però sí que permet a l'Administració conèixer amb més detall i rapidesa els ingressos de professionals i empreses que utilitzin aquests sistemes.

L'incompliment dels requisits pot comportar sancions significatives, que en determinats supòsits poden assolir fins 50.000 euros. D'aquí ve la importància que l'adaptació a Verifactu es faci amb temps, amb assessorament adequat i verificant que el programari elegit compleix les especificacions tècniques fixades al reglament.

Amb el nou ajornament, empreses i autònoms guanyen temps, però també s'enfronten al repte de no posposar indefinidament una adaptació que tard o d'hora arribarà: Verifactu, la futura factura electrònica obligatòria i l'ús creixent de programari certificat marquen un rumb clar cap a una fiscalitat cada vegada més digitalitzada, en què la planificació i la informació seran claus per evitar ensurts d'última hora.