El projecte Ladybird s'ha proposat un repte que pocs s'atreveixen a abordar avui dia: aixecar un navegador amb un motor propi des de zero, sense reutilitzar el cor daltres navegadors. Això vol dir que no recorre a Blink, WebKit o Gecko, sinó que persegueix una implementació independent que respecti els estàndards de la web moderna i que, amb el temps, sigui plenament utilitzable per navegar sense trobar res a faltar.
Aquest enfocament comporta decisions arquitectòniques i de desenvolupament molt particulars. D'una banda, s'ha prioritzat una estructura multiprocés que aïlla tasques crítiques com ara el renderitzat, la descodificació d'imatges i les connexions de xarxa, i de l'altra, s'ha optat per una combinació assenyada entre llibreries pròpies heretades i components de tercers per a funcionalitats comunes. En conjunt, la meta és construir un navegador “de veritat” i totalment independent, no un embolcall sobre el treball daltres motors.
Què és Ladybird i per què és diferent
Ladybird no pretén ser una façana bonica sobre tecnologies alienes: és un navegador amb un motor web nou que s'implementa seguint estàndards, apuntant a la compatibilitat i la robustesa. La decisió de no prendre el codi de motors populars prestat marca un camí exigent, però també ofereix el control total sobre cada capa del sistema, des de l'anàlisi de l'HTML i el CSS fins a l'execució de JavaScript o la gestió del DOM.
A més del compromís amb un motor propi, el projecte subratlla que no adoptarà cap altre motor en el futur. Això no és una declaració d'intencions; a la pràctica, implica que l'evolució de Ladybird dependrà de la seva capacitat per implementar i optimitzar cada especificació web i una arquitectura que faciliti la seguretat i el rendiment. No és el camí fàcil, però sí que garanteix una independència real.
L'equip aspira que el navegador no es quedi en una demo tècnica. El seu objectiu és oferir una aplicació completa i usable per al dia a dia, amb una interfície fluida, aïllament entre pestanyes i una base sòlida per reproduir mitjans, executar scripts i renderitzar pàgines complexes amb fiabilitat. Amb aquesta meta, la revisió constant d'estàndards i proves del món real és part central del treball, així com funcions d'usuari com la sincronització de marcadors del navegador que faciliten lús diari.
Relació amb SerenityOS i evolució del projecte
Històricament, Ladybird ha compartit ADN amb SerenityOS, un sistema que aposta per desenvolupar gairebé tot des de zero. Per aquesta herència, el navegador utilitza avui diverses llibreries d'aquest ecosistema, cosa que ha permès avançar ràpid en aspectes com ara el renderitzat web, l'execució de JavaScript o la comunicació entre processos. Amb la separació en marxa (un fork), Ladybird ja no està lligat a la filosofia de “tot des de zero” i s'ha obert a llibreries de tercers per a tasques comunes que no en són el valor diferencial.
Aquest gir pragmàtic no contradiu la seva independència com a motor: simplement reconeix que, per a formats d'imatge, àudio o vídeo, criptografia o gràfics, hi ha components madurs que val la pena integrar-hi. De fet, el projecte ja utilitza algunes de les mateixes llibreries externes que utilitzen altres navegadors consolidats, reservant la construcció casolana per al nucli del motor web.
Entre els components de SerenityOS que avui formen part de la base de Ladybird estan els següents, cadascun cobrint una peça clau del puzle:
- LibWeb: motor de renderitzat web.
- LibJS: motor de JavaScript.
- LibWasm: implementació de WebAssembly.
- LibCrypto/LibTLS: primitives criptogràfiques i seguretat de transport (TLS).
- LibHTTP: client HTTP/1.1.
- LibGfx: llibreria de gràfics 2D, descodificació i renderització d'imatges.
- LibUnicode: suport d'Unicode i de configuració regional.
- LibMedia: reproducció dàudio i vídeo.
- LibCore: bucle d´esdeveniments i capa d´abstracció del sistema operatiu.
- LibIPC: comunicació entre processos.
La transició cap a un projecte més independent no esborra aquests fonaments, però sí que permet avaluar cas per cas on convé integrar llibreries de tercers. Així, per a formats de mitjans, xifrat o gràfics, es prioritza la compatibilitat i la seguretat que aporten solucions ja provades, mentre que l'equip concentra el seu esforç al cor del motor i el compliment d'estàndards.
Arquitectura multiprocés i seguretat
Ladybird adopta des del principi una arquitectura multiprocés. Hi ha un procés d'interfície principal (UI) que orquestra l'experiència de l'usuari i coordina amb múltiples processos de renderitzat WebContent. Cada pestanya s'executa en el seu propi procés de renderització, cosa que millora l'aïllament, l'estabilitat i la seguretat. Gràcies a aquest disseny, una fallada en una pàgina no hauria d'arrossegar les altres, i el navegador pot aplicar sandboxing per pestanya.
A més dels processos de renderització, hi ha processos especialitzats per a tasques sensibles. Un s'encarrega de la descodificació d'imatges (ImageDecoder) i l'altre gestiona el trànsit de xarxa (RequestServer). En executar aquestes funcions fora del procés principal, Ladybird redueix la superfície d'atac i afavoreix la robustesa davant de continguts maliciosos. La idea és que una vulnerabilitat en la descodificació d'una imatge o en el maneig d'una resposta HTTP no comprometi el resta del sistema ni el navegador complet.
Aquest enfocament per responsabilitats separades també en facilita el rendiment. Els processos es poden planificar de manera independent pel sistema operatiu, aïllant càrregues pesades i evitant bloquejos del fil principal. En el pla pràctic, es tradueix en una interfície més reactiva i en una capacitat de recuperació més gran quan una pestanya o un lloc concret es comporta malament. Així, l'arquitectura multiprocés es converteix en un pilar de fiabilitat i rendiment sostingut.
Plataformes compatibles i experiència d'ús
Pel que fa a sistemes suportats, Ladybird funciona a Linux, macOS i Windows mitjançant WSL2, a més d'altres sistemes tipus Unix. Aquesta varietat de plataformes és important perquè elimina la barrera d'entrada per a desenvolupadors i usuaris que vulguin provar el projecte al seu entorn habitual. Si treballes a Linux d'escriptori, fas servir macOS al teu portàtil o desenvolupes a Windows amb subsistema Linux, podràs executar i avaluar Ladybird sense complicacions excessives.
Lexperiència dús es recolza en la separació entre la interfície i els processos de contingut. Això permet que la finestra principal es mantingui fluïda fins i tot quan un lloc complex exigeix molta CPU o memòria. Alhora, el projecte busca assolir un estat “usable” per a la web moderna, objectiu que exigeix polir el motor, ampliar la compatibilitat amb estàndards i perfeccionar la reproducció de mitjans, el maneig de fonts, el layout i l'execució de JavaScript intensiu. Part d'aquesta experiència inclou gestionar elements molestos com els anuncis emergents que afecten la navegació.
Construcció i compilació del projecte
Si voleu construir Ladybird pel vostre compte, l'equip remet a les instruccions de compilació del projecte. Aquí trobaràs els passos i les dependències necessàries per preparar l'entorn, compilar els diferents components i executar el navegador. Atès que es tracta d'un motor propi amb diverses peces orquestrades (UI, renderitzadors, descodificador d'imatges, servidor de peticions), és crucial seguir aquestes guies per assegurar que tot encaixa com cal.
Paral·lelament, l'ús de llibreries de tercers per a funcionalitats comunes (formats d'imatge, àudio i vídeo; xifrat; gràfics, etc.) simplifica el suport de casos habituals i evita reinventar la roda. Aquest equilibri és clau: es preserva la independència del motor, però s'accelera el suport de tecnologies auxiliars que fan que la navegació sigui viable des del primer moment. El resultat esperat és una corba d'instal·lació raonable i una base tècnica més sòlida.
Documentació del codi i recursos
La documentació relacionada amb el codi es troba centralitzada a la carpeta documentation del repositori. Allí es descriuen components, fluxos interns, convencions i altres detalls necessaris per entendre l'estructura del projecte i contribuir-hi amb canvis. Si t'hi incorpores per primera vegada, el més prudent és revisar aquest material per tenir un mapa mental de les capes del navegador i la seva interacció.
La comunicació de la comunitat gira al voltant d'un servidor de Discord on es debaten decisions tècniques, es resolen dubtes i es coordinen esforços. Participar-hi et permetrà conèixer de primera mà les prioritats del desenvolupament, demanar orientació i proposar millores. És un punt de trobada útil tant per als que codifiquen al nucli del motor com per als que proven el navegador, informen d'errors o suggereixen noves funcionalitats.
Com començar a contribuir i normes per a issues
Si sou la vostra primera contribució, convé llegir la guia Getting started contributing. Aquest document indica com preparar lentorn, quin estil de codi seguir, com organitzar pegats i quines expectatives hi ha sobre la qualitat de les contribucions. Entrar per aquesta porta t'estalviarà temps i ajudarà a fer que els teus canvis siguin revisats i acceptats amb més agilitat, ja que segueixen els criteris que l'equip aplica al dia a dia.
Abans d'obrir un issue, el projecte demana revisar la política d'incidències i les pautes detallades per reportar errors. Això assegura que els reports continguin prou informació (passos de reproducció, entorn, registres rellevants) i que no es dupliquin sol·licituds ja existents. Complir aquestes normes redueix el soroll i optimitza la resposta de l'equip, que es pot concentrar en les fallades reals i les prioritats més urgents.
Per a canvis més amplis, les directrius completes de contribució estan documentades al fitxer CONTRIBUTING.md. Aquí s'especifiquen els processos de revisió, com estructurar commits, quins criteris s'apliquen a la integració i com coordinar esforços per evitar xocs de branques o treballs duplicats. Seguir aquestes pautes és la manera més efectiva d'accelerar la teva aportació i mantenir la qualitat del repositori.
Ús de llibreries de tercers: pragmatisme amb cap
Després de separar-se de SerenityOS com a projecte independent, Ladybird s'ha donat marge per incorporar llibreries de tercers allà on aporten més valor. En àmbits com ara la descodificació de formats d'imatge (PNG, JPEG, etc.), contenidors d'àudio i vídeo, xifrat modern o APIs gràfiques, la comunitat open source ofereix peces molt provades. Integrar-les no compromet l'objectiu de construir un propi motor; ans al contrari, permet dedicar la major part de l'esforç a implementar correctament HTML, CSS, JavaScript i WebAssembly.
L'equip reconeix, a més, que ja fa servir algunes de les mateixes llibreries que fan servir altres navegadors. Això és positiu: es comparteixen batalles a terrenys on l'estàndard és clar i on té sentit sumar una base madura. La promesa que no canvia és que Ladybird no substituirà el motor per un altre; la independència del core és el senyal d'identitat del projecte, i l'ús de tercers es limita a allò que complementa aquesta missió sense diluir-la. És un equilibri que combina ambició tècnica i pragmatisme.
Objectiu: un navegador complet per a la web moderna
L'horitzó no és modest: fer un navegador complet i utilitzable. Això implica passar per rendiments exigents en llocs amb scripts pesants, compatibilitat de fonts i tipografies complexes, layout amb especificacions modernes, reproducció fiable dàudio i vídeo i un comportament estable sota càrrega. Per arribar-hi, Ladybird es recolza en la seva arquitectura multiprocés i en un focus constant a la observança dels estàndards web.
En paral·lel, el procés de proves, el feedback de la comunitat i el report estructurat d'issues serveixen per detectar colls d'ampolla, llacunes de compatibilitat o regressions. Amb un motor propi, cada avenç consolida un actiu diferencial: el coneixement intern de com i perquè s'implementa cada peça. A la llarga, això es tradueix en una plataforma capaç d'innovar sense dependre del ritme i les decisions d'altres motors, mantenint-ne una full de ruta autònom.
Llicència i filosofia del projecte
Ladybird està publicat sota una llicència BSD de dues clàusules. Aquesta elecció facilita l'adopció i permet integrar el navegador o parts del vostre stack en projectes amb diferents models de llicència. La combinació d'obertura, independència del motor i una comunitat activa que debat a Discord i documenta al repositori crea un entorn propici perquè els que vulguin aportar ho facin sense friccions innecessàries. Si valores un projecte que prioritza el control del core, el respecte pels estàndards i una postura clara sobre la seguretat, aquesta llicència encaixa molt bé.
El camí que segueix Ladybird no és el més curt, però és el que ofereix més llibertat a llarg termini. Un motor dissenyat des de zero, una arquitectura que separa processos crítics, l'ús intel·ligent de llibreries externes a l'accessori i unes normes de contribució clares dibuixen un projecte amb rumb. Si t'interessa provar-ho, revisa la documentació, consulta les instruccions de compilació i passa't pel Discord del projecte: aquí podràs resoldre dubtes, proposar idees i veure de primera mà com evoluciona aquest navegador veritablement independent.
Redactor apassionat del món dels bytes i la tecnologia en general. M'encanta compartir els meus coneixements a través de l'escriptura, i això és el que faré en aquest bloc, mostrar tot el més interessant sobre gadgets, programari, maquinari, tendències tecnològiques, i més. El meu objectiu és ajudar-te a navegar pel món digital de forma senzilla i entretinguda.