Com identificar fake news: Guia completa per detectar notícies falses a Internet

El món està més connectat que mai gràcies a Internet i les xarxes socials, i amb això, la rapidesa amb què circula la informació ha assolit nivells sense precedents. Tot i això, juntament amb aquest avantatge, ha sorgit un enorme problema: la proliferació de les notícies falses, també conegudes com notícies falses. Aquestes informacions enganyoses poden causar desinformació, afectar decisions importants i generar conflictes socials.

Aprendre a detectar les notícies falses s'ha tornat una habilitat essencial per a qualsevol usuari dInternet. Des de titulars sensacionalistes fins a vídeos manipulats digitalment, les fake news adopten múltiples formes i estratègies per passar desapercebudes. En aquest article, et mostrem tot allò que necessites saber per reconèixer una notícia falsa, per què es difonen, qui les crea i què pots fer per protegir-te i evitar compartir-les.

Què són exactament les fake news?

Les notícies falses són informacions errònies publicades amb aparença de notícies reals i el seu objectiu principal és enganyar. Encara que el terme es va popularitzar en els darrers anys, el seu origen es remunta fins i tot al segle XIX. Aquestes notícies poden incloure fets parcialment certs, dades manipulades, testimonis falsos o, directament, ser invencions completes.

Les raons per crear-les poden variar: generar ingressos mitjançant publicitat, manipular l'opinió pública, generar visites a llocs web o desprestigiar persones. Les xarxes socials i les plataformes digitals n'han facilitat la difusió, eliminant moltes vegades el filtre que exercien abans els mitjans tradicionals.

Diferents tipus de fake news

No totes les notícies falses són iguals. Conèixer les seves varietats et pot ajudar a detectar-les amb més facilitat. Aquí t'expliquem els principals tipus:

Clickbait o ciberham

Consisteixen en titulars molt cridaners o sensacionalistes que busquen cridar latenció i generar clics. El contingut que acompanya el titular sol no estar relacionat o estar exagerat. El seu objectiu és atraure visites per generar ingressos publicitaris.

Propaganda

Es tracta de continguts creats amb una intencionalitat política o ideològica. La informació és manipulada per afavorir una narrativa concreta i convèncer el lector sense mostrar la realitat completa.

Periodisme deficient

De vegades, la urgència per publicar pot portar a cometre errors. Notícies publicades sense la deguda verificació de fets també es poden considerar fake news. Tot i que la seva intenció no sigui enganyar, el resultat és el mateix: desinformació.

Encapçalats enganyosos

El titular no representa el contingut real de larticle i cerca atraure el lector perquè faci clic, aprofitant que molts usuaris només llegeixen les capçaleres sense entrar a llegir el contingut complet.

Contingut impostor

Passa quan algú es fa passar per un mitjà reconeixible per donar credibilitat a una notícia falsa. Poden fer servir logos o noms similars als de mitjans legítims.

Sàtira o paròdia

Alguns continguts no busquen enganyar, sinó entretenir. Les notícies de sàtira utilitzen l'humor o la ironia com a crítica social. El problema sorgeix quan aquests continguts es comparteixen fora de context i s'interpreten com a reals.

Com es creen i es difonen les notícies falses?

Avui en dia, hi ha eines que permeten crear notícies falses visualment creïbles: triar una imatge, escriure un text sensacionalista, triar una adreça web que imiti un mitjà real, i llest. Aquesta senzillesa ha fet que qualsevol pugui crear una mica en minuts.

Un cop generades, aquestes notícies s'escampen amb rapidesa a través de diferents canals:

• Xarxes socials, com Facebook, Twitter o Instagram.
• Plataformes de missatgeria instantània, com WhatsApp o Telegram.
• Blocs i llocs web de poca reputació.
• Fins i tot alguns mitjans de comunicació massius poden, sense voler, replicar-les.

Qui és darrere d'aquestes falques?

Les fake news poden provenir de moltes fonts, segons els llocs especialitzats.

• Individus amb interessos polítics o econòmics.
• Persones que busquen sensacionalisme o viralitat.
• Usuaris mal informats que repliquen rumors.
• Creadors de contingut que viuen de les visites que generen els bulls.
• Periodistes que, sense saber-ho, utilitzen com a font una notícia falsa.

A més, hi ha bots programats per crear i difondre contingut de forma automàtica. Aquests comptes falsos simulen comportament humà i ajuden a viralitzar la desinformació. Alguns països fins i tot mantenen «granges de trols», grups organitzats per manipular debats a les xarxes socials.

Quins són els efectes de les fake news?

Les conseqüències de les notícies falses poden ser greus i variades:

• Confusió social: quan la gent no sap en quins mitjans confiar, se soscava la credibilitat de les fonts legítimes.
• Problemes de salut: moltes fake news estan relacionades amb tractaments mèdics dubtosos, que poden portar a decisions perilloses.
• Radicalització i polarització: cada bàndol en un debat pot tenir “els seus propis fets”, cosa que dificulta el consens i afavoreix els enfrontaments.
• Manipulació electoral: com es va veure a les eleccions nord-americanes de 2016, on campanyes desinformatives van influir en l'opinió pública.

Exemples reals de notícies falses

Per il·lustrar l'impacte real d'aquests continguts, a continuació teniu alguns dels exemples més rellevants:

COVID-19 i 5G

Durant la pandèmia, van circular molts bulls. Un dels més persistents afirmava que la tecnologia 5G estava relacionada amb lexpansió del virus. Aquestes afirmacions van ser desmentides per autoritats sanitàries, però es van compartir massivament.

Eleccions dels EE. UU. 2016

Molts bulls van circular en xarxes socials amb intencions polítiques. Alguns adolescents a Macedònia van descobrir que podien guanyar diners inventant notícies virals per a tots dos bàndols.

Kim Jong-un i l'home més sexy

El lloc satíric The Onion va publicar que el dictador nord-coreà havia estat elegit com a home més atractiu del món. Mitjans de comunicació xinesos van arribar a replicar la broma com si fos una notícia real.

Com detectar i evitar caure en notícies falses

Per saber si ets davant d'una notícia falsa, aplica els mètodes de verificació següents:

1. Revisa la font

Comproveu si el lloc té bona reputació i si l'adreça web (URL) és fiable. Les webs falses solen tenir noms sospitosos o extensions rares com “.infonet” Llegeix la secció “Qui som” per conèixer-ne la procedència.

2. Verifica l'autor

Hi ha l'autor? Teniu experiència en el tema? Busca el seu nom a Internet i revisa'n les publicacions anteriors.

3. No et quedis al titular

Molts titulars estan dissenyats per atraure clics sense reflectir la realitat. Llegeix tot el contingut i contrasta'l amb altres fonts abans de creure'l o compartir-ho.

4. Comprova la data

Algunes notícies són reals però antigues, i es difonen com si fossin actuals per generar alarma.

5. Analitza la qualitat del contingut

Errors ortogràfics, gramàtica pobra i format descuidat són senyals d'alerta. També desconfia si no se citen fonts o experts.

6. Cerca la notícia a Google

Si la notícia és certa, probablement estarà publicada a diversos mitjans coneguts. Si és falsa, és possible que ja hagi estat desmentida per llocs especialitzats.

7. Fes servir eines de verificació

Hi ha plataformes com Fact Check Explorer de Google o Maldita.es a Espanya que permeten comprovar si una informació ha estat contrastada.

8. Comprova les imatges i vídeos

Les imatges poden estar editades o tretes de context. Utilitza la cerca inversa d'imatges (per exemple, amb Google Lens) per verificar d'on provenen.

9. Compte amb les cadenes de WhatsApp

Si el missatge no té font i es reenvia massivament, és probable que sigui fals. No comparteixis continguts sense verificar.

10. Utilitza el sentit comú i qüestiona allò que veus

Si una notícia genera una reacció emocional intensa (por, ràbia, indignació…), és un senyal d'alerta. Mantingues una actitud crítica.

El fenomen dels deepfakes

A més de les notícies escrites, actualment s'utilitzen tecnologies avançades com els fons profunds: vídeos manipulats mitjançant intel·ligència artificial que fan semblar que una persona diu o fa alguna cosa que mai va passar.

Per detectar-los, tingues en compte:

• Vídeos molt curts solen amagar errors de sincronització.
• Errors visuals com ombres poc naturals, colors rars, moviments repetitius o absència de parpelleig.
• Desajust entre àudio i imatge.
• Títols exagerats i alarmistes.

¿ pots ajudar a frenar les notícies falses?

El teu comportament digital marca la diferència. Aquí tens algunes maneres de contribuir a la lluita contra la desinformació:

• No comparteixis res sense verificar-ho abans.
• Reporta els continguts falsos en xarxes socials.
• Informa als teus contactes si comparteixen bitlles, amb respecte i oferint fonts fiables.
• Educa els altres sobre com detectar notícies falses.

Estar ben informat és més important que mai. Aprendre a reconèixer una notícia falsa no només protegeix el teu criteri, sinó que evita que altres caiguin en enganys. En un món on la informació arriba amb un clic, la responsabilitat individual és clau. Amb eines, pensament crític y actitud responsable, tots podem contribuir a un entorn digital més honest, segur i transparent.